dimarts, 22 de gener del 2019

La grip: com actuar?


farmàcia Ausa


La grip és una malaltia respiratòria vírica que s'encomana fàcilment d'una persona a una altra.
Produeix febre elevada, tos, mal de cap i malestar general. En la majoria de casos, les persones es recuperen en una o dues setmanes sense necessitat de rebre tractament amb fàrmacs específics. Els antibiòtics no curen la grip. És important seguir unes bones pràctiques d’higiene.
En els infants molt petits, la gent gran, les persones amb malalties greus i les persones amb diverses malalties cròniques pot provocar complicacions greus que requereixen actuacions específiques. La millor manera de prevenir la grip és amb la vacunació.
Prevenció

Mesures higièniques relatives a les persones

 

·         Quan tossiu o esternudeu, tapeu-vos la boca i el nas amb un mocador d'un sol ús, i llenceu-lo a la galleda de les escombraries. Si no teniu mocador, tossiu o esternudeu a la part superior de la màniga;
·         Renteu-vos les mans amb freqüència amb aigua i sabó durant uns deu o vint segons, o un amb preparat amb alcohol, i eixugueu-vos-les bé (sobretot després de tocar superfícies comunes, com ara baranes, manetes de portes, teclats i ratolins d'ordinador, telèfons, elements de subjecció en el transport públic i després d'esternudar i mocar-vos);
·         Ventileu sovint els espais tancats obrint les finestres;
·         Eviteu el contacte proper amb persones malaltes de la grip, i no compartiu menjar ni estris (coberts, gots, tovallons, mocadors...) i altres objectes sense netejar-los degudament, i
·         Quedeu-vos a casa si creieu que esteu malalts i truqueu a CatSalut Respon: 061.

Tractament
No hi ha cap medicament que curi la grip però alguns, com els analgèsics i els antitèrmics (paracetamol), ajuden a alleujar o a escurçar algunes molèsties com el mal de cap o la febre.
Els antibiòtics no curen la grip
Si es té la grip, no s’ha de deixar cap tractament dels que s’estiguin prenent habitualment.

Recomanacions per a les persones amb grip

A banda, es recomana a tots els malalts de grip seguir una sèrie de mesures generals:
·         Beveu aigua, sucs, brous i infusions. Contràriament a les creences populars, les begudes alcohòliques no tenen cap efecte beneficiós.Si no teniu gana, no cal que mengeu aliments sòlids;
·         No fumeu. Pot ser un bon moment per deixar definitivament el tabac;
·         Descanseu i feu repòs. Si heu de faltar a la feina, poseu-vos en contacte amb el vostre centre de salut per tramitar la baixa laboral;
·         Quan tingueu la grip, no deixeu cap tractament que estigueu prenent habitualment;
·         Per a la irritació de la gola van bé els caramels sense sucre. Eviteu tossir i gargamellejar si no és per treure mocs: quan tossiu us rasqueu la gola i augmenteu la irritació i la tos.
·         Tapeu-vos la boca i el nas amb mocadors de paper en tossir i esternudar, i llenceu-los després de cada ús.
·         Renteu-vos sovint les mans amb aigua i sabó o amb productes que continguin alcohol, especialment després d'haver tossit o esternudat.

Recomanacions per als pares i els cuidadors d’infants amb grip i altres infeccions víriques respiratòries

·         Cal que els infants facin repòs.
·         Convé fer-los beure força líquids per prevenir la deshidratació (aigua, brou, sucs, infusions).
·         Se’ls ha d’ensenyar a tapar-se la boca i el nas amb mocadors de paper en tossir i esternudar.
·         Cal llençar a les escombraries els mocadors de paper.
·         Cal rentar-se sovint les mans amb aigua i sabó.
·         S’ha de ventilar bé l’habitació i tot el domicili.
·         S’han de rentar bé amb aigua i sabó les joguines que comparteixin amb altres germans.

 Caldrà fer un nou control sanitari a l’infant si apareixen complicacions o si presenta:
·         Respiració ràpida
·         Dificultat per respirar
·         Color blau o gris de la pell
·         Ingesta de líquids escassa
·         Poca necessitat d’orinar
·         Vòmits freqüents i constants
·         Somnolència
·         Persistència de la febre després de 4 dies o desaparició de la febre i reaparició posterior


FONT: http://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/g/grip/

divendres, 18 de gener del 2019

VITAMINA D I ESPORT.


La importància de la vitamina D en l’esport

La vitamina D és coneguda per la seva funció clàssica d’afavorir l’absorció intestinal de calci i fòsfor i promoure una bona densitat mineral òssia. Entre les seves funcions extra òssies, destaca la importància en la prevenció de malalties agudes i cròniques com alguns tipus de càncer, diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars, autor inmunològiques i infeccioses.
El descobriment de receptors per a la vitamina D en el teixit muscular fa uns anys suggereix un paper significatiu d’aquesta vitamina en el múscul i la funció muscular, adquirint una especial rellevància en esportistes i persones físicament actives.
Segons estudis publicats, nivells alts de vitamina D s’han associat a major força muscular, resistència i velocitat, i quan es suplementa a individus deficients hi ha una millora de la funció muscular. Segons l’article de revisió de Todd, la vitamina D podria inclús tenir un possible efecte ergogènic sobre el rendiment i la recuperació esportiva.
Al revés, nivells deficitaris es relacionen amb una menor condició física, debilitat i dolor muscular difós, i major risc de fractures per estrès. I és que la vitamina D millora la disponibilitat del calci per a la contracció muscular i aumenta el tamany i número de fibres musculars tipus 2.
Segons la Australian Sports Commission, la suplementació en vitamina D3 a atletes que es troben amb nivells sub òptims pot millorar el seu rendiment i en particular la força muscular, el temps de reacció i l’equilibri.
El menor risc de factures d’estrès i la millora de la funció muscular es fan més evidents quan s’aconsegueixen nivells superiors a 40 ng/ml.
La relació entre la condició física i els nivells de vitamina D s’han observat no només en esportistes sinó també amb col·lectius de totes les edats. És efectiva en la prevenció de fractures òssies i de caigudes, i en persones majors de 65 anys ha demostrat tenir un important paper en reduir el risc de fragilitat i sarcopenia.
Quins són els aliments més rics en vitamina D?
Aproximadament el 90% prové de la síntesi endògena gràcies a l’acció de la radiació solar tipus UVB sobre el 7-dehidro-colesterol per convertir-lo en pre-vitamina D3 i posteriorment per acció de la calor en vitamina D3. La resta, és a dir el 10%, prové de la dieta.
Molts pocs aliments la contenen en quantitat significant de forma natural: oli de fetge de bacallà, anguila, peix blaus com tonyina i bonítol, rovell d’ou en menor quantitat i làctics rics en greixos encara en menor quantitat.
Aleshores, prendre el sol es suficient per a sintetizar la vitamina D?
Malgrat viure en un país amb moltes hores de sol, existeix una gran prevalença de dèficit de vitamina D tant en població general com en esportistes, especialment aquells que entrenen en el interior. Un estudi fet al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallés (Barcelona) amb esportistes d’elit, va trobar que només un 18% presentaven nivells òptims de vitamina D en sang.
Si a més tenim en compte la importància de protegir-nos adequadament de la radiació solar vist que el càncer de pell està augmentant la seva prevalència, es fa evident la necessitat de prendre suplements.
Quin tipus de suplements?
Es comercialitzen els següents tipus de suplements:
  • de síntesi química
  • vitamina D2 natural procedent de bolets i llevats (apte per a vegans i vegetarians, però la D2 és menys activa que la D3)
  • vitamina D3 natural procedent de lanolina de les ovelles o procedent d’un liquen (apte per a vegans i també qualsevol persona amb rebuig a prendre la de les ovelles.
Al tractar-se d’una vitamina liposoluble, cal buscar un producte amb un excipient oliós per a aconseguir una bona absorció i biodisponibilitat.

FONT: https://nutresalut.cat/2018/06/importancia-vitamina-d-esportistes/