POLLS. QUE CAL FER?

Els polls són insectes hematòfags que afecten exclusivament els humans i sobretot els més petits.

El poll del cap és el més comú. Un dels símptomes més característics és la picor al cap, provocada per la saliva que l’insecte diposita a la ferida de la picada, encara que només es manifesta en el 14-30% dels casos, cosa que vol dir que es pot estar infestat i no tenir gens de picor. La pruïja pot trigar una o dues setmanes a aparèixer i el rascat intens pot conduir a excoriacions i infeccions secundàries.

Ni salta ni vola

El poll, no pot ni saltar ni volar. Viu 30 dies en l’hoste, mentre que fora d’aquest sobreviu un màxim de tres dies. La femella adulta pot pondre fins 300 ous o llémenes (a raó de 10 per dia). Aquests ous són petites brosses blanquinoses que fan menys d’1 mm i estan unides
fermament a la base del cabell per mitjà d’una substància tipus “ciment”. Els ous s’obren al cap de set o deu dies, i en surten unes larves immadures. Una vegada surt la larva, l’embolcall de la llémena es queda enganxat al cabell, mentre que passats uns set o dotze dies, la larva es transforma en poll adult que torna a repetir el mateix cicle. Així que està allotjat sobre el cuir cabellut, les seves zones preferides són, sobretot, el clatell i la part posterior de les orelles, on la temperatura corporal és més elevada. En una infestació típica, solen trobar-se uns deu polls adults, juntament amb un gran nombre de llémenes i larves. Aquesta infestació també provoca la sensació de pessigolleig o d’una cosa que es mou damunt dels cabells i que pot produir irritabilitat.

Escoles i guarderies: perfectes per créixer

Tenint en compte que la pediculosi afecta principalment els col·lectius infantils, independentment del nivell sociocultural, la vigilància s’ha d’estendre a col·legis i a guarderies, sobretot pel fet que és extremament contagiós. El poll es transmet per contacte directe entre caps i per mitjà de pintes, barrets, robes, etc. Aquestes són les normes bàsiques per poder-nos-els estalviar:

1. Evita el contacte cap amb cap. El moment de més risc de contagi és quan els nens ajunten els caps per jugar, fer un puzle o canviar cromos. Cal explicar als nens la importància de no ajuntar els caps.

2.Vigila la neteja del nen. A l’hora del bany, cada nen de la família ha de tenir la seva tovallola i la seva pròpia pinta o raspall. També és aconsellable que a la classe, guardi els seus jerseis, caçadores i gorres a la seva motxilla, en lloc de penjar-los als ganxos que tenen els armaris dels col·legis, que solen estar molt junts.

3. Recull els cabells i/o talla’ls. Òbviament, els cabells rapats són la millor defensa contra els polls, però sense arribar a aquest extrem, cal tenir en compte que com més curt es portin els cabells menys possibilitats hi ha de contagis. Per això les infestacions són més comunes en les nenes, i convé recollir els cabells llargs per evitar que la cabellera solta arribi a fregar els cabells dels altres nens. Quan les criatures juguin en grup, mocadors i gorres poden servir com a defensa, però és important inspeccionar-los després del seu ús i evitar que els intercanviïn entre ells.

4. Aplica el wet combing. El terme no està estès a Espanya, però als Estats Units s’ha posat de moda aquesta tècnica amb què els nens aprenen, a partir dels set anys, a pentinar-se amb una llemenera després de la dutxa i amb els cabells molls.

5. No deixis mai d’observar-lo. Observa amb deteniment el nen i el seu entorn. Si comença a gratar-se amb freqüència, se li veuen els cabells molt regirats o diu que li pica el cap, cal examinar-lo tot seguit. Raspalla-li els cabells tres vegades al dia, això crea inquietud i pot lesionar els paràsits: un poll ferit no pon ous ni sobreviu gaire temps. Mira amb deteniment els cabells i el cuir cabellut en pentinar-lo, a l’hora de fer-li la ratlla, en assecar- li els cabells, etc. Examina els colls de les camises i les fundes dels coixins. Els raspalls i les pintes també s’han d’inspeccionar i rentar sovint.

6. Perfuma’l cada dia. Després de rentar-li el cap al nen convé aplicar un suavitzant o condicionador. Quan el pentinis cada dia cal humitejar-li generosament el cap amb colònia per a criatures o aplicar gomina.

7. Utilitza productes preventius. Hi ha colònies i aerosols farmacèutics que prevenen els polls i que s’apliquen directament sobre els cabells, però el seu ús diari està desencadenant certa polèmica per les toxines que contenen aquests productes. També hi ha mares que, per norma, apliquen setmanalment un xampú per eliminar polls. Però han de saber que estan sotmetent els seus fills a productes que a la llarga poden tenir efectes secundaris. L’ús continuat d’aquests productes està desaconsellat pels mateixos fabricants i pot ocasionar èczemes i, a la llarga, resistència als polls. És preferible amarar els cabells amb una barreja d’una part de vinagre de poma i dues d’aigua. També pots provar amb essències útil per prevenir la infestació de polls. Les més efectives són l’essència d’arbre de te, l’oli de nim i l’essència pura de lavanda i de gerani.

8. Cal mantenir sempre la calma. Si arriba una carta del col·legi avisant d’una plaga no ens ha d’agafar el pànic ni cal que tractem indiscriminadament els nens amb un pediculicida. Simplement hem de revisar-los més sovint el cap i estar pendents dels signes que podrien indicar la presència de polls. En cas de detectar-los, cal avisar els possibles contactes (família, col·legi, amics…) i aplicar un tractament segur i eficaç.

És necessari rentar la roba?

-No hi ha consens universal sobre la necessitat de desinfectar les robes i objectes personals del pacient i altres objectes de la casa, encara que sí que sembla adequada la desinfecció de raspalls i pintes submergint-los en alcohol o en aigua calenta durant una hora.
-Altres mesures com el rentat de la roba (tovalloles incloses i llençols) amb aigua calenta, emmagatzemar objectes no rentables en bosses de plàstic tancades durant dues setmanes o recórrer a l’aspirador per “sanejar” moquetes, cotxe, etc. són més controvertides.

Tractaments: la vareta màgica

Existeixen diferents tipus de tractament per combatre la pediculosi. Alguns són més eficaços i recomanables que d’altres:

PEDICULICIDES

A Espanya, els pediculicides tòpics comercialitzats són: la permetrina i altres piretrines sintètiques, el malatió o el lindà. Tots aquests productes actuen davant el poll adult, i tenen una activitat menor davant les llémenes. Cap d’ells no és 100% ovicida, de manera que amb qualsevol d’ells es recomana realitzar una segona aplicació al cap de 7 o 10 dies per eliminar qualsevol paràsit que hagi pogut sortir d’alguna llémena que quedava.
La permetrina és la substància que compta amb més estudis d’eficàcia i la més recomanada. Al mercat hi ha associacions de piretrines amb butòxid de piperonil, un agent sintètic amb escassa activitat insecticida que potencia l’efecte neurotòxic de les piretrines en inhibir els enzims responsables del seu metabolisme i degradació.
El malatió és un inhibidor irreversible de la colinesterasa. En comparació amb les piretrines, presenta alguns inconvenients, com l’olor desagradable, necessitar un temps d’aplicació prolongat (entre 8 i 12 hores) i el seu caràcter altament inflamable. A més, comporta una freqüència relativament elevada de reaccions cutànies i oculars.
El lindà és un derivat clorat del benzè. S’ha utilitzat com a pediculicida durant molts anys però la seva utilitat actual és molt qüestionada, ja que es pot absorbir a través de la pell intacta i té toxicitat sobre el sistema nerviós central. En alguns països se n’ha prohibit la venda.

ELIMINACIÓ MECÀNICA

L’ eliminació mecànica de les llémenes és un complement essencial al tractament amb pediculicida tòpic i també és una opció possible, però menys eficaç, en el cas de contraindicació al tractament farmacològic (en casos de nens molt petits o dones embarassades). Perquè l’eliminació mecànica funcioni com a tal sense pediculicides, requereix motivació, temps i molta pràctica. Després de realitzar el tractament amb el pediculicida, s’han d’eliminar els polls i les llémenes amb una llemenera, una pinta especial de pues espesses més o menys llargues, preferiblement de metall i amb les puntes arrodonides. La llemenera s’ha de passar damunt dels cabells humits, sobre els quals el poll té menys mobilitat. Es requereixen entre 15 i 30 minuts (fins i tot més si els cabells són llargs o molt espessos) per realitzar la tècnica adequadament i és convenient repetir la raspallada amb llemenera cada 3 o 4 dies durant almenys dues setmanes. S’han comercialitzat unes pintes elèctriques que maten els polls quan hi contacten. Han d’utilitzar-se amb els cabells secs, i en aquestes condicions, els polls es mouen molt ràpidament i és més difícil eradicar-los. A més, cal tenir en compte que les pintes elèctriques no maten les llémenes.

REMEIS CASOLANS

Són eficaços, però és recomanable utilitzar-los com a complement dels tractaments farmacèutics. El més popular és l’ús del vinagre. No és 100% efectiu, però deixarà anar les llémenes i serà més fàcil pentinar-les després perquè abandonin els cabells. S’ha d’aplicar calent i quan els cabells estiguin secs i mai el mateix dia en què s’utilitzi el tractament farmacèutic. Una vegada aplicat el vinagre, s’han de cobrir els cabells amb un casquet o una tovallola, de manera que quedin coberts completament, deixant-lo actuar durant aproximadament dues hores. S’haurà de repetir aquest procés dues vegades a la setmana durant un mes. El xampú amb oli d’arbre de te és eficaç a l’hora d’asfixiar els polls.

Informació recollida de Xarxafarma.

PRODUCTE RECOMENAT PER FARMÀCIA AUSA: